L’olor del cafè,
l’aire entrant per la finestra,
la llum del sol,
caminar i notar l’herba encara humida de la matinada,
obrir una porta i que tu hi siguis darrera,
pujar al cotxe i que soni aquella cançó.
Sentir el soroll dels nens jugant al pati de l’escola,
veure sortir el sol una nit que se’t fa tard,
una trucada que no esperaves,
un petó que desitjaves,
l’olor d’un llibre nou,
o la del forn coent una pizza feta a casa.
Un dia vaig aprendre que la felicitat és valorar el que tens. Llavors vaig deixar de ser algú que pensa que ja serà feliç quan passi allò tan important (que tu ja saps).